john cage, compositor
en kraftwerk trobem un bon exemple de relacions de buidor com a metodologia per a aconseguir una peça musical. un seguit d'impulsos sonors 'buits' o buidats de contingut -com és el cas de la fragmentació i descontextualització de veus- es succeeixen i superposen per a crear la melodia.
un treball invers seria el que fa john cage, en interpretar la composició final en un seguit de sons que es succeeixen l'un a l'altre desvinculant entre ells relacions de veïnatge tonal.
ambdos exemples ens servirien per al nostre treball, ja que per una banda es construeix quelcom a partir de 'no-resos' i per l'altra la pauta o melodia no ens diu res del resultat final en aplicar-la en diferents instruments.
